Brest

En una maratoniana singladura per ruta de divuit hores el dijous 17 de juliol férem cap a la nostra vila de Palamós. En tantes hores hi ha temps de pensar i de reflexionar. La Glòria, la Lluïsa, la Mònica, en Xavi i en Jordi hem viscut una experiència que trigarem anys a oblidar. Si fa poc més o menys un any el port de la nostra vila s’omplia amb unes imatges excepcionals amb la presència de una desena llarga de vaixells de la Tall Ships Race, el que hem vist a Brest és exponencialment suggeridor. Però a l’hora és un miratge. La imatge que vèiem sobre les aigües de la rada externa del port tot i ser de debò era la excepció que confirma la regla del mal estat del patrimoni marítim. Sí més no a la mediterrània. En podem salvar el mar del Nord, on els exemples de vaixells antics d’inicis del S. XX és encara notable. Països com Alemanya, Holanda, Bèlgica, França, Escòcia, Irlanda i França disposen d’una flota d’embarcacions de mesura mitjana i gran força important. Des d’embarcacions comercials que es dediquen al xàrter pel seu manteniment i “modus vivendi”, passant per les que són propietat de les entitats que es dediquen a la conservació patrimonial i acabant en les privades, barques de 8 a 10 metres en la seva majoria, totes elles mantenen viva la flama de la navegació tradicional enfront, o perquè no, al costat dels moderns creuers globalitzats - arreu són els mateixos models - amb els seus vells aparells i velams.

De la gran festa se’n poden treure diferents conclusions.

- La gran implicació de la vila tant a nivell econòmic com a nivell de voluntariat. Centenars, per no dir milers, de ciutadans i ciutadanes que estaven al servei de tripulacions, premsa, aparcaments, vials, etc. Cal dir que tots ells es mereixen un gran aplaudiment per la seva dedicació i zel. En veure’ls no podíem evitar la imatge dels voluntaris olímpics de Barcelona’92. Però l’esforç econòmic té les seves compensacions. Abans d’ahir, la televisió regional parlava de més de mig milió de visitants que havien passat per taquilla, i que repetien la seva visita durant més d’un dia. Aquest fet vol dir ocupació hotelera total en un radi d’uns 50 o 60 quilòmetres, saturació en la restauració fins al punt de tancar locals per manca de queviures, bon nivell de vendes en les botigues pròximes a la manifestació, etc.

- El marc on es fa la festa, la zona del port comercial i port vell, es posa totalment a disposició d’aquesta. Aquest fet no és senzill, ja que a l’interior de la zona tancada -l’accés a la festa era de pagament pel públic- hi conviuen empreses, botigues, hotels i vivendes. Però per altra banda els contraforts de la vila amb un fort desnivell sobre l’espai de la fira proporcionen un mirador que permet - a més de fotos magnífiques - admirar el conjunt de la festa amb una bona perspectiva. El mateix mirador s’omple cada nit de milers de vilatans que volen presenciar els castells de focs i les parades navals.

- En l’àmbit naval podem distingir diferents nivells. D’una banda pocs grans vaixells degut a la coincidència de dates amb la Tall Ships Race d’aquest any. La presència del gran vaixell rus de quatre pals “Krusenshtern”, el “Nircea” romanès o del “Cisne Blanco” brasiler, tots ells vaixells escola de la marina militar, eren les úniques excepcions. Per altra banda l’estol de goletes i bricbarques, superior a la seixantena. amb gran presència dels Països Baixos, Alemanya, Regne Unit o Suècia, a més de l’amfitriona França. Segueixen les barques de entre 15 i 25 metres típiques de la zona com els dundee, els llagosters, els quetxs,... I per acabar les petites flotes d’Irlanda, Vietnam, Croàcia, Suècia, Madagascar, Galícia, i de la costa mediterrània -allà anomenades Caramed (Caravana Mediterrània), que abastava barques de Catalunya, el Sud de França i Itàlia. En total prop d’un miler d’embarcacions inscrites i -exceptuant algunes absències conegudes com la de la “Felicitat” del Museu de la Pesca de la nostra vila- navegants per les aigües atlàntiques. Una bona mostra de la navegació tradicional d’arreu del món amb absències remarcables com la dels Estats Units, la Magrebí o la de Polinèsia per posar alguns exemples.

- La magnitud de la festa és potser un dels seus propis enemics. Una certa desatenció de les embarcacions més petites - ho hem patit en carn pròpia- es fa palesa en aspectes tant sensibles com la restauració. En l’exèrcit de visitants del cap de setmana que s’allarga a dilluns per la Festa Nacional, fou del tot impossible aconseguir dinar o sopar en algun dels restaurants i carpes muntades per les delegacions estrangeres. Trobàrem a faltar un espai on seure i dinar o sopar les tripulacions de les flotes més petites reservat a aquestes. És cert que és difícil de fer feliç a tothom, però aquest ha estat potser un dels punts febles de tant magna organització.

- La durada de la festa, una setmana, es fa llarga. Si més no per les petites embarcacions amb un radi de navegació més curt. S’arriba a fer reiterativa la navegació del “vire-vire” i en les sortides a l’exterior de la rada el temps i l’onatge produïts per les embarcacions de suport suposen un problema.

La conclusió de tot plegat és que Brest és un esdeveniment important i necessari per mantenir l’esperit de la navegació tradicional. Les embarcacions petites serveixen per fer créixer el nombre total de vaixells inscrits, però no és una festa per elles. El comentari unànime de la nostra delegació és que seria preferible de participar en un vaixell més gran per tal de poder fer la vida a bord i en els molls, intercanviant experiències, festa, gastronomia, vi i tot allò que calgui amb les embarcacions amb qui et trobes abarloat. Potser d’aquesta forma una setmana de “trobada” es faria menys llarga. Amb tot, ens acomiadàrem amb un “au revoir” l’any 2012.

Salut!

Publicat a http://www.escenavegant.blogspot.com/ el 18 de juliol de 2008.

L’Adéu i... à bientôt!

Darrer dia del festival Brest’08. Ens envaeix una mescla d’esgotament i tristor. El dia comença amb una pluja fina que poc a poc s’obrirà fins a una calor gairebé afogant per la manca de vent. Avui celebren el seu dia els companys gallecs. Poc desprès de les deu del matí, les gaites ja sonen en un cercavila pels diferents espais de la fira. Prenem cafè tota la delegació. En acabar decidim emprar la Xerina per fer una volta pels diferents molls i veure per darrer cop la diversitat d’embarcacions. Com si fora una pastera tots cinc ens hi fem un racó. Ens acomiadem l’un rere l’altre dels diferents espais aquàtics en els que hem viscut experiències visuals inesborrables. A la fi Brest ha estat sobretot una experiència, una emoció i un aprenentatge. L’experiència de conèixer diferents tipus de velams i embarcacions vius, que naveguen pels diferents oceans i mars d’aquest món. L’emoció de compartir experiències amb gent d’altres indrets, de navegar al costat de grans bastiments, de sentir-nos “algú” per la nostra diversitat en aquest espai anglosaxó. L’aprenentatge resultant de veure i entendre el funcionament de diferents aparells i eixàrcies, de badar davant dels artesans vinguts de lluny, d’entendre les diferències i les similituds entre les flotes de diferents continents, de no discriminar a ningú pel vaixell que mena ja que aquí, a Brest, tots són importants.

Desprès de la visita pausada amb un punt de motor la Xerina i la Nena han emprès el camí de tornada. Amb un punt de vent d’oest han volgut sortir del port amb les veles ben obertes, com fan els vaixells grans, i cridant l’atenció amb el so greu del corn. Una navegada de plaer fins a retrobar-se amb els seus respectius remolcs que les menaran a la realitat i al seu mar: la Mediterrània.

Sense desmerèixer a ningú, la participació en aquesta gran trobada ens ha fet més savis. A partir d’ara a les nostres converses podrem dir allò de... “jo hi era!”, i ningú ens podrà contradir. Demà s’iniciarà un compte enrere per la propera edició, avui tots estem segurs de tornar-hi. En dos anys alguns podrem tastar el que els altres paladejaran demà: Douarnenez. Ara només resten una dotzena de cents de quilòmetres per ser de nou a la llar. L’estiu no ha fet més que començar i encara ens queden un munt de cites i de feina a fer per la salvaguarda del patrimoni marítim i la difusió de la navegació tradicional. Així doncs, Bon Vent! per aquells privilegiats que poden retornar per mar i “bonne route” pels que ho farem sobre l’asfalt.

Salut!

Cultura, navegació i espectacle.

En arribar a port la sorpresa ha estat majúscula. Si ahir la popa de la Xerina era sobre la sorra en la marea baixa, avui hi era tota. Com a conseqüència era del tot difícil sortir a navegar fins que la marea no tornés a pujar, cosa que no havia de passar fins a primera hora de la tarda. Però a Brest’08 d’activitats per fer no en manquen. Hem decidit de visitar la gran carpa que la revista Chasse-Marée, co-organitzadora de l’event, té muntada sota les muralles de la vila. En ella s’hi pot trobar una bona mostra del treball de desenes d’associacions que com la nostra treballen dia a dia en la recuperació patrimonial marítima. Des dels amics de Vela i Vent de Banyuls fins els Amics del Titànic tots hi són benvinguts. En una visita llarga i reposada hem pogut veure unes magnífiques maquetes de navegació fluvial pel Rhône, o un vaixell safareig (específicament per rentar la roba, l’altre safareig es pot fer a qualsevol barca). Ens hem entrevistat amb en Bernard, el director de la revista, a qui hem lliurat un exemplar de Paraules de Mar. Minuts més tard ens comentava que li havia agradat molt i que li semblava molt positiu un treball d’aquesta mena pel què significa de recuperació del patrimoni immaterial. Posteriorment hem trobat al company basc Xabier de Albaola que ha mostrat la seva satisfacció per la presència d’embarcacions catalanes a aquestes terres, coneixedor de la manca d’ajuts que patim. En sortir ens hem acostat al pavelló noruec. Més que pavelló en podem dir campament, ja que han bastit in situ diverses construccions en fusta on hi treballen diferents artesans. Veure sortir de les mans d’un mestre d’aixa una maixella en els pocs minuts que hom s’atura a veure’l treballar és una meravella. Però potser ha estat una rèplica el que més ens ha cridat l’atenció. Es tracta de la barca de Halstøy. Descoberta l’any 1896 data dels anys 200 a 300 de la nostra era. La unió entre les seves taules no porta cap mena de clau ni cargol. Estan cosides amb corda feta a base d’escorça de til·ler i aconsegueix la seva estanqueïtat mitjançant llana d’ovella a les seves unions. Aquest tipus de barca és dos cops més antic que les conegudes naus dels víkings.

Però tot no ha estat parlar i visitar pavellons i estands. Havent dinat i amb un ventet fresc d’oest (aquí no en diuen ponent) hem sortit a navegar de nou amb la Xerina. Dins de la rada del port hem fet allò que en diuen un vire-vire, que no és més que passar una sèrie de boies de forma encadenada. El vent i un mar pla, han permès una navegació gairebé esportiva, sucant els embornals més d’un llarg. Això sí, amb l’emoció de fer-ho entre grans velers que entraven i sortien de port i d’un munt de petites embarcacions que maniobraven en totes direccions. Una bona forma d’aprendre, un curs intensiu d’estiu.

I al vespre “Parade Maritime”. Avui ens tocava fer espectacle. Poc abans que es fes fosc la flota Caramed (veles llatines) i els amics de la Croàcia, acompanyats per tota la flota de goletes i dundees ens hem concentrat al davant del nou club nàutic per preparar una desfilada com la que veiérem fa dos dies, aquest cop amb nosaltres com a coprotagonistes. Desfilar davant dels milers de persones que hi havia als molls, sota els feixos de llums canviants de colors dels projectors espectaculars ha estat emocionant per tots els que ocupàvem la barca. Ha estat poc més de mitja hora on ens hem sentit els protagonistes de la festa, tot i la nostra petita eslora.

Demà s’acaba la festa. Han estat uns dies fantàstics. Per alguns aquesta continuarà a Douarnenez. La Nena i els companys de Cardona, en Xavi i la Mònica, hi seran. Segur que ens podran explicar un munt de noves experiències a la tornada.

Yec’hed (Salut! - en bretó)

Nit màgica i Festa Nacional a Douarnenez

La gran parada nocturna de Brest és un dels espectacles més esperats per aquells que coneixen la festa. En fer-se fosc, molt tard ja que a les onze tot just el cel perd els tons blavosos per deixar espurnejar tímidament algun estel si els núvols no ho destaroten tot, la música en senyala l’inici. Poc a poc una desfilada de vaixells de totes èpoques amb les veles ben obertes s’incorporen majestuosos dins la rada interna del port. La manca total de vent permet que aquests colossos del mar es passegin lentament amb el pit inflat. Un a un inicien un cercle que poc a poc va omplint-se en una mena d’espiral infinita. Quan sembla que ja no en caben més encara n’apareixen de nous, tant o més grans que els que ja giren des de fa uns minuts. El grans projectors de llums de colors en un moviment al compàs de melodies suggeridores i oníriques fan passar els seus rajos provocant jocs de llum i ombra entre les eixàrcies i velams, que d’aquesta forma semblen multiplicar-se. La mescla de música, il·luminació espectacular i dels vaixells, únics protagonistes, crea una sensació de pau, una necessitat de gaudir d’aquell moment -qui sap si irrepetible-, de posar cadascun dels nostres sentits a treballar i deixar-se emportar pel moment. Al voltant de la rada milers de persones ocupen els molls en diferents fileres i aquelles més afortunades els vaixells situats a tocar del gran escenari aquàtic. La bellesa del moment es fa palesa en el silenci majoritari del públic. Embadalit, si vol comentar algun detall ho fa amb veu baixa per no destorbar el moment. El toc de la mitjanit trencà l’encís, una bengala vermella indicava l’entrada del darrer vaixell. Eren incomptables, potser seixanta, potser cent, potser cent seixanta... molts. Amb l’encís trencat tornà l’activitat nocturna d’un port ple a vessar de mariners autèntics i afeccionats que amb l’ajuda del vi, la cervesa i la música mantingueren la festa per algunes hores.

Diluns 14 de juliol. Festa Nacional a França. Per la flota Caramed és el dia de descans. Ens ha anat bé. Plovia. Douarnenez ha estat el nostre objectiu per ruta i la visita ha pagat la pena. Vila marinera pels quatre costats. Amb el port dins una ria i un bon grapat de tabernes i restaurants al seu marge dret. Des de la resclosa que manté el nivell durant la baixa mar -som a l’Atlàntic- hem descobert el Musée du Port. Sens dubtar-ho hi hem fet cap. El museu està dividit en dues parts. L’edifici abasta una important col·lecció d’embarcacions que ens mostren la història de la navegació. Amb un bon grapat d’embarcacions a mida real es poden observar els diferents tipus de velam i la seva evolució. També és interessant la exposició temporal sobre la emigració a través del mar en diferents moments de la història recent. Però potser el més interessant és el museu al port, que presenta quatre embarcacions reals en les quals hi ha un circuït que ens permet descobrir els seus racons.

Havent dinat hem resseguit la ria fins a trobar-nos un edifici desmanegat, la porta del qual es trobava oberta. Dins s’hi veia l’esquelet d’un vaixell de fusta de dimensions importants. Al costat de la porta un rètol hi deia: “Chantier du Langoustinier” (Taller del llagoster). Hi hem entrat, dins els membres d’una associació estan reconstruint un vell vaixell per donar-lo a la seva ciutat. Amb el treball voluntari dels seus associats, bàsicament retirats i amants de la mar. A pocs metres hem descobert “Les Ateliers de l’Enfern”, un altre taller de mestres d’aixa, aquest cop vinculat amb la formació de nous professionals. En el retorn cap a Brest el comentari generalitzat és que hem estat al rovell de l’ou del patrimoni marítim francès.

Moltíssima gent interessada en el patrimoni i la navegació!

En arribar poc abans de les deu del matí al recinte de la Festa ens hem adonat que avui seria diferent. Unes cues espesses i terriblement llargues ocupaven els carrers pels quals habitualment entràvem i sortíem. L’organització ha habilitat prestament un nou camí pels navegants, expositors i treballadors. Dins, pocs minuts desprès tot era ple. Caminar era impossible i per tant hem optat per fer allò pel que ens hem arribat fins a la fi de la terra: navegar. Amb la vela hissada dins mateix del port, hem posat rumb a la seva bocana de llevant -el port de Brest té una escullera més o menys paral·lela a terra amb dues bocanes. Ajudats per un ventet molt fluixet hem creuat el punt de control de sortida envoltats d’alguns vaixells de major port que passaven a frec del nostre fràgil esquif. En obrir-se l’escullera l’horitzó era trencat per la gran quantitat d’embarcacions que amb les veles ben esteses als minsos rajos del sol bretó creaven un espectacle visual indescriptible. Realment cal viure moments com aquests, la imatge resta gravada a la memòria de forma indeleble. Poc a poc la barca anava agafant més arrencada i aquelles belles siluetes prenien forma i començaven a distingir-se les unes de les altres. En només tres jornades ja començàvem a anomenar alguns vaixells pel seu nom: el Mircea (Rumania), el Cisne Blanco (Brasil), la Belle Poule (França), la Pippilotta (Alemanya), el Lotos (Holanda), el Cala Millor (Balears). Infructuosament hem provat a acostar-nos un cop i altre al darrer, però la cenyida no és la millor arma per una barca de vela llatina. Un altra tipus de barca ens ha cridat l’atenció les malatxes. Les barques de Madagascar estan menades per un nodrit grup de mariners joves. Uns fan banda, o remen, o fan frenar la barca amb el seu cos, d’altres maniobren una gran espadella que a manera de timó governa un llarg buc amb una gran vela atangonada. Tot una experiència veure’ls navegar i un impacte visual de colors vius en una zona marítima on els vaixells solen ser negres i les veles fosques.

La segona gran aventura d’avui ha estat aconseguir lloc per dinar. Han calgut prop de dues hores per trobar una taula buida. Finalment a l’espai de restauració croat hem aconseguit entaular-nos i gaudir d’un bon dinar del seu país regat amb el producte del seu raïm. Ara esperem a la nit per gaudir d’un dels espectacles multidisciplinars que es fan al port. Una combinació de música, llum, pirotècnia i vaixells.

Yec’hed (Salut! - en bretó)

Navegant entre meravelles.

La encalmada climatològica, amb aquest núvols que semblen enganxats al cel de Brest, no feia presagiar res de bo per la navegació. El programa marcava un “vire-vire” d’onze a una del migdia en una de les zones del port. Nosaltres complidors, fins a cert punt com veureu, ens hem fet a la mar poc abans de dos quarts. A la zona on havíem de donar espectacle no hi havia ningú, però fora el port... Desenes de grans vaixells ja havien abandonat el port per navegar per la gran rada exterior. S’imposava un canvi de rumb que el patró de la Xerina no ha dubtat ni un instant a aplicar a l’arjau. Amb la vela ben inflada per un ventet suau però constant hem fet rumb a l’abordatge - fotogràfic - dels bells i vells bastiments. En un bordo sobre l’arbre de prop de dues hores amb un ull mantenint el rumb i l’altre guaitant tot allò que ens envoltava... em gaudit! Vaixells de tota mida, aparells i veles de tots tipus i tots colors. Un museu viu sobre les fredes aigües de l’atlàntic. Grans velers, vaixells de cabotatge, rèpliques històriques, antics vaixells de pesca i treball, embarcacions exòtiques en aquestes latituds (potser ens hi hauríem d’incloure en aquesta secció), clàssics d’esbarjo, petites barques d’esbarjo totes amb el denominador comú de navegar a la vela. Del Japó i Vietnam a Madagascar i de Noruega als Països Catalans embarcacions i mariners de tots colors. En la singladura de retorn hem trobat el nou sardinal de Cadaqués Sant Telm. Hem intercanviat uns trets -fotogràfics, no patiu - per intercanviar imatges posteriorment, a més d’uns quants sons de corn de salutació. Arribats a port i arriada la vela la barca a romàs ben fermada en una de les boies lliures.
Havent dinat i davant l’expectativa de cues i gent arreu - avui és dissabte - tota la tripulació ha decidit d’anar a veure el festival des de l’aigua. Per tant a bord de la Xerina hem recorregut un per un els diferents racons del port de Brest per anar descobrint on s’amagaven moltes de les exquisideses que havíem vist navegar pel matí. Ha estat en una d’aquestes visites que hem vist entrar el Cala Millor i desprès de que s’amarrés ens hi em acostat a fer-li una visita. Hem parlat amb el Toni el seu patró. Li hem lliurat uns exemplars del cartell de Paraules de Mar on hi ha una magnífica imatge de la proa del malauradament perdut Tho-pa-ga. Ell ens ha informat de primera mà del que va passar a bord en aquella nit. Potser el que millor pot definir-ho és que la vella goleta fou engolida pel regne del déu Neptú amb suavitat, lentament. Aquesta desaparegué sense escorar amb les veles hissades fins que el penol del masteler quedà ben moll d’aigua salada. Ara descansa en companyia de peixos, mol·luscos, algues i algun que altre cefalòpode a uns cent vint metres al fons de l’Oceà Atlàntic. Amb tot encara s’obre una porta a l’esperança en saber que s’està estudiant la seva recuperació. Tant de bo!
Salut!

Ja som a Brest.

Desprès d'un llarg i accidentat viatge per carretera la flota palamosina ja és a Brest. La Nena dels amics Xavi i Mónica arribà ahir i amb més penes que glòries aconseguiren finalment abarlovar-se a una dels centenars de barques que es troben al Moll de Comerç del Port de Brest. La Xerina ha arribat avui mateix, desprès d'un problema mecànic en el vehicle que l'arrossegava. Ha patit de valent durant més de dues hores amb un vent i un mar aproat important per cobrir les poc menys de quatre milles que hi ha entre el port esportiu i el Moll de Comerç. Com a pops han sortit els seus tripulants: la Lluisa, la Glòria i en Jordi. Però el més important és que ja estan visquent aquesta immensa festa que és Brest'08.

Un cop acreditats, les dues tripulacions s'han retrobat en aquesta terra estranya i han fet allò tant mediterrani de cercar una taula, vianda i vi per celebrar-ho. Els comentaris de tots plegats són d'admiració i emoció tant per la gran quantitat d'embarcacions com pels diferetns tipus que s'hi poden veure. Les barques llatines es troben en un grup anomenat Caramed, que agrupa les embarcacions de totes les costes que banya la mediterrània. Així i en un primer cop d'ull hem vist als francesos, italians, croates i catalans. Però encara manquen per arribar embarcacions que fan de cada cop els molls d'quest port semblin més petits.

Ens queda molta festa per gaudir. Fins aviat!

Salut!