La gran parada nocturna de Brest és un dels espectacles més esperats per aquells que coneixen la festa. En fer-se fosc, molt tard ja que a les onze tot just el cel perd els tons blavosos per deixar espurnejar tímidament algun estel si els núvols no ho destaroten tot, la música en senyala l’inici. Poc a poc una desfilada de vaixells de totes èpoques amb les veles ben obertes s’incorporen majestuosos dins la rada interna del port. La manca total de vent permet que aquests colossos del mar es passegin lentament amb el pit inflat. Un a un inicien un cercle que poc a poc va omplint-se en una mena d’espiral infinita. Quan sembla que ja no en caben més encara n’apareixen de nous, tant o més grans que els que ja giren des de fa uns minuts. El grans projectors de llums de colors en un moviment al compàs de melodies suggeridores i oníriques fan passar els seus rajos provocant jocs de llum i ombra entre les eixàrcies i velams, que d’aquesta forma semblen multiplicar-se. La mescla de música, il·luminació espectacular i dels vaixells, únics protagonistes, crea una sensació de pau, una necessitat de gaudir d’aquell moment -qui sap si irrepetible-, de posar cadascun dels nostres sentits a treballar i deixar-se emportar pel moment. Al voltant de la rada milers de persones ocupen els molls en diferents fileres i aquelles més afortunades els vaixells situats a tocar del gran escenari aquàtic. La bellesa del moment es fa palesa en el silenci majoritari del públic. Embadalit, si vol comentar algun detall ho fa amb veu baixa per no destorbar el moment. El toc de la mitjanit trencà l’encís, una bengala vermella indicava l’entrada del darrer vaixell. Eren incomptables, potser seixanta, potser cent, potser cent seixanta... molts. Amb l’encís trencat tornà l’activitat nocturna d’un port ple a vessar de mariners autèntics i afeccionats que amb l’ajuda del vi, la cervesa i la música mantingueren la festa per algunes hores.
Diluns 14 de juliol. Festa Nacional a França. Per la flota Caramed és el dia de descans. Ens ha anat bé. Plovia. Douarnenez ha estat el nostre objectiu per ruta i la visita ha pagat la pena. Vila marinera pels quatre costats. Amb el port dins una ria i un bon grapat de tabernes i restaurants al seu marge dret. Des de la resclosa que manté el nivell durant la baixa mar -som a l’Atlàntic- hem descobert el Musée du Port. Sens dubtar-ho hi hem fet cap. El museu està dividit en dues parts. L’edifici abasta una important col·lecció d’embarcacions que ens mostren la història de la navegació. Amb un bon grapat d’embarcacions a mida real es poden observar els diferents tipus de velam i la seva evolució. També és interessant la exposició temporal sobre la emigració a través del mar en diferents moments de la història recent. Però potser el més interessant és el museu al port, que presenta quatre embarcacions reals en les quals hi ha un circuït que ens permet descobrir els seus racons.
Havent dinat hem resseguit la ria fins a trobar-nos un edifici desmanegat, la porta del qual es trobava oberta. Dins s’hi veia l’esquelet d’un vaixell de fusta de dimensions importants. Al costat de la porta un rètol hi deia: “Chantier du Langoustinier” (Taller del llagoster). Hi hem entrat, dins els membres d’una associació estan reconstruint un vell vaixell per donar-lo a la seva ciutat. Amb el treball voluntari dels seus associats, bàsicament retirats i amants de la mar. A pocs metres hem descobert “Les Ateliers de l’Enfern”, un altre taller de mestres d’aixa, aquest cop vinculat amb la formació de nous professionals. En el retorn cap a Brest el comentari generalitzat és que hem estat al rovell de l’ou del patrimoni marítim francès.
