Cultura, navegació i espectacle.

En arribar a port la sorpresa ha estat majúscula. Si ahir la popa de la Xerina era sobre la sorra en la marea baixa, avui hi era tota. Com a conseqüència era del tot difícil sortir a navegar fins que la marea no tornés a pujar, cosa que no havia de passar fins a primera hora de la tarda. Però a Brest’08 d’activitats per fer no en manquen. Hem decidit de visitar la gran carpa que la revista Chasse-Marée, co-organitzadora de l’event, té muntada sota les muralles de la vila. En ella s’hi pot trobar una bona mostra del treball de desenes d’associacions que com la nostra treballen dia a dia en la recuperació patrimonial marítima. Des dels amics de Vela i Vent de Banyuls fins els Amics del Titànic tots hi són benvinguts. En una visita llarga i reposada hem pogut veure unes magnífiques maquetes de navegació fluvial pel Rhône, o un vaixell safareig (específicament per rentar la roba, l’altre safareig es pot fer a qualsevol barca). Ens hem entrevistat amb en Bernard, el director de la revista, a qui hem lliurat un exemplar de Paraules de Mar. Minuts més tard ens comentava que li havia agradat molt i que li semblava molt positiu un treball d’aquesta mena pel què significa de recuperació del patrimoni immaterial. Posteriorment hem trobat al company basc Xabier de Albaola que ha mostrat la seva satisfacció per la presència d’embarcacions catalanes a aquestes terres, coneixedor de la manca d’ajuts que patim. En sortir ens hem acostat al pavelló noruec. Més que pavelló en podem dir campament, ja que han bastit in situ diverses construccions en fusta on hi treballen diferents artesans. Veure sortir de les mans d’un mestre d’aixa una maixella en els pocs minuts que hom s’atura a veure’l treballar és una meravella. Però potser ha estat una rèplica el que més ens ha cridat l’atenció. Es tracta de la barca de Halstøy. Descoberta l’any 1896 data dels anys 200 a 300 de la nostra era. La unió entre les seves taules no porta cap mena de clau ni cargol. Estan cosides amb corda feta a base d’escorça de til·ler i aconsegueix la seva estanqueïtat mitjançant llana d’ovella a les seves unions. Aquest tipus de barca és dos cops més antic que les conegudes naus dels víkings.

Però tot no ha estat parlar i visitar pavellons i estands. Havent dinat i amb un ventet fresc d’oest (aquí no en diuen ponent) hem sortit a navegar de nou amb la Xerina. Dins de la rada del port hem fet allò que en diuen un vire-vire, que no és més que passar una sèrie de boies de forma encadenada. El vent i un mar pla, han permès una navegació gairebé esportiva, sucant els embornals més d’un llarg. Això sí, amb l’emoció de fer-ho entre grans velers que entraven i sortien de port i d’un munt de petites embarcacions que maniobraven en totes direccions. Una bona forma d’aprendre, un curs intensiu d’estiu.

I al vespre “Parade Maritime”. Avui ens tocava fer espectacle. Poc abans que es fes fosc la flota Caramed (veles llatines) i els amics de la Croàcia, acompanyats per tota la flota de goletes i dundees ens hem concentrat al davant del nou club nàutic per preparar una desfilada com la que veiérem fa dos dies, aquest cop amb nosaltres com a coprotagonistes. Desfilar davant dels milers de persones que hi havia als molls, sota els feixos de llums canviants de colors dels projectors espectaculars ha estat emocionant per tots els que ocupàvem la barca. Ha estat poc més de mitja hora on ens hem sentit els protagonistes de la festa, tot i la nostra petita eslora.

Demà s’acaba la festa. Han estat uns dies fantàstics. Per alguns aquesta continuarà a Douarnenez. La Nena i els companys de Cardona, en Xavi i la Mònica, hi seran. Segur que ens podran explicar un munt de noves experiències a la tornada.

Yec’hed (Salut! - en bretó)