En arribar poc abans de les deu del matí al recinte de la Festa ens hem adonat que avui seria diferent. Unes cues espesses i terriblement llargues ocupaven els carrers pels quals habitualment entràvem i sortíem. L’organització ha habilitat prestament un nou camí pels navegants, expositors i treballadors. Dins, pocs minuts desprès tot era ple. Caminar era impossible i per tant hem optat per fer allò pel que ens hem arribat fins a la fi de la terra: navegar. Amb la vela hissada dins mateix del port, hem posat rumb a la seva bocana de llevant -el port de Brest té una escullera més o menys paral·lela a terra amb dues bocanes. Ajudats per un ventet molt fluixet hem creuat el punt de control de sortida envoltats d’alguns vaixells de major port que passaven a frec del nostre fràgil esquif. En obrir-se l’escullera l’horitzó era trencat per la gran quantitat d’embarcacions que amb les veles ben esteses als minsos rajos del sol bretó creaven un espectacle visual indescriptible. Realment cal viure moments com aquests, la imatge resta gravada a la memòria de forma indeleble. Poc a poc la barca anava agafant més arrencada i aquelles belles siluetes prenien forma i començaven a distingir-se les unes de les altres. En només tres jornades ja començàvem a anomenar alguns vaixells pel seu nom: el Mircea (Rumania), el Cisne Blanco (Brasil), la Belle Poule (França), la Pippilotta (Alemanya), el Lotos (Holanda), el Cala Millor (Balears). Infructuosament hem provat a acostar-nos un cop i altre al darrer, però la cenyida no és la millor arma per una barca de vela llatina. Un altra tipus de barca ens ha cridat l’atenció les malatxes. Les barques de Madagascar estan menades per un nodrit grup de mariners joves. Uns fan banda, o remen, o fan frenar la barca amb el seu cos, d’altres maniobren una gran espadella que a manera de timó governa un llarg buc amb una gran vela atangonada. Tot una experiència veure’ls navegar i un impacte visual de colors vius en una zona marítima on els vaixells solen ser negres i les veles fosques.
La segona gran aventura d’avui ha estat aconseguir lloc per dinar. Han calgut prop de dues hores per trobar una taula buida. Finalment a l’espai de restauració croat hem aconseguit entaular-nos i gaudir d’un bon dinar del seu país regat amb el producte del seu raïm. Ara esperem a la nit per gaudir d’un dels espectacles multidisciplinars que es fan al port. Una combinació de música, llum, pirotècnia i vaixells.
Yec’hed (Salut! - en bretó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada