Navegant entre meravelles.

La encalmada climatològica, amb aquest núvols que semblen enganxats al cel de Brest, no feia presagiar res de bo per la navegació. El programa marcava un “vire-vire” d’onze a una del migdia en una de les zones del port. Nosaltres complidors, fins a cert punt com veureu, ens hem fet a la mar poc abans de dos quarts. A la zona on havíem de donar espectacle no hi havia ningú, però fora el port... Desenes de grans vaixells ja havien abandonat el port per navegar per la gran rada exterior. S’imposava un canvi de rumb que el patró de la Xerina no ha dubtat ni un instant a aplicar a l’arjau. Amb la vela ben inflada per un ventet suau però constant hem fet rumb a l’abordatge - fotogràfic - dels bells i vells bastiments. En un bordo sobre l’arbre de prop de dues hores amb un ull mantenint el rumb i l’altre guaitant tot allò que ens envoltava... em gaudit! Vaixells de tota mida, aparells i veles de tots tipus i tots colors. Un museu viu sobre les fredes aigües de l’atlàntic. Grans velers, vaixells de cabotatge, rèpliques històriques, antics vaixells de pesca i treball, embarcacions exòtiques en aquestes latituds (potser ens hi hauríem d’incloure en aquesta secció), clàssics d’esbarjo, petites barques d’esbarjo totes amb el denominador comú de navegar a la vela. Del Japó i Vietnam a Madagascar i de Noruega als Països Catalans embarcacions i mariners de tots colors. En la singladura de retorn hem trobat el nou sardinal de Cadaqués Sant Telm. Hem intercanviat uns trets -fotogràfics, no patiu - per intercanviar imatges posteriorment, a més d’uns quants sons de corn de salutació. Arribats a port i arriada la vela la barca a romàs ben fermada en una de les boies lliures.
Havent dinat i davant l’expectativa de cues i gent arreu - avui és dissabte - tota la tripulació ha decidit d’anar a veure el festival des de l’aigua. Per tant a bord de la Xerina hem recorregut un per un els diferents racons del port de Brest per anar descobrint on s’amagaven moltes de les exquisideses que havíem vist navegar pel matí. Ha estat en una d’aquestes visites que hem vist entrar el Cala Millor i desprès de que s’amarrés ens hi em acostat a fer-li una visita. Hem parlat amb el Toni el seu patró. Li hem lliurat uns exemplars del cartell de Paraules de Mar on hi ha una magnífica imatge de la proa del malauradament perdut Tho-pa-ga. Ell ens ha informat de primera mà del que va passar a bord en aquella nit. Potser el que millor pot definir-ho és que la vella goleta fou engolida pel regne del déu Neptú amb suavitat, lentament. Aquesta desaparegué sense escorar amb les veles hissades fins que el penol del masteler quedà ben moll d’aigua salada. Ara descansa en companyia de peixos, mol·luscos, algues i algun que altre cefalòpode a uns cent vint metres al fons de l’Oceà Atlàntic. Amb tot encara s’obre una porta a l’esperança en saber que s’està estudiant la seva recuperació. Tant de bo!
Salut!